El meu cultiu

Cultiva pas a pas

Sembra

Tipus sembra: en planter.

Època de sembra: gener - juny.

Compte: Si vols participar al concurs i tenir fruits bons al setembre, has de sembrar abans del 30 d'abril.

Germinació: 7-15 dies.

Tª òptima de germinació (min / òptima / max): 15ºC / 20-25ºC / 35ºC

Cicle: el cicle del tomàquet és de 90 a 150 dies, des de la sembra fins a la recol·lecció.

Època de recol·lecció: de juny a novembre. Se'n fa una collita esglaonada a mesura que van madurant els fruits. És millor fer la collita al matí amb la maduresa del fruit apunt pel seu consum.

5 errors a evitar a l'hora de sembrar

1. Col·locar les llavors a massa profunditat:

Les llavors s’enterren a una profunditat 2 vegades la seva grandària, així que, com més petites siguin, més superficials han d'estar.

2. Compactar massa el substrat:

Perquè les plantes creixin bé és molt important que remoguis la terra per a què s'airegi. No cal que apretis el substrat un cop sembrat.

3. Exposar el planter a poca llum i/o mala ventilació:

És imprescindible col·locar el planter en un lloc amb llum solar i ben ventilat com, per exemple, al costat d’una finestra.

4. Regar massa o massa poc:

El substrat ha d’estar humit però sense entollar. Si entolles, pots provocar en moltes ocasions la mort per asfíxia de les arrels o per malalties de fongs o bacteris. Si regues massa poc, les plantes s’assecaran.

5. Sembrar fora de temporada:

Sembrar fora de la temporada recomanada pot fer que les nostres llavors no germinin.

El planter és molt delicat i necessita atenció diària.
Recorda monitoritzar-lo diàriament i controlar la germinació, la humitat del sòl, la temperatura i la llum.

Com fer la sembra?

1. Preparar:

Busca un lloc de la casa que es pugui embrutar. Treu tot el material de la capsa i col·loca una pastilla de fibra de coco comprimida a cada un dels tests. Afegeix una mica d'aigua a cada test i espera a que s'hidrati la pastilla, veuràs com s'infla i multiplica el seu volum! Després de 2-3 minuts, ja pots enretirar l'embolcall de la pastilla i desfer-la amb els dits per omplir tot els testos. La fibra de coco és un substrat ideal per l'hort urbà ja que és molt esponjosa i té una gran capacitat d'absorció i retenció d'aigua i nutrients. A més, és un producte natural que surt de la reutilització d'un residu: els pèls del coco triturats.

2. Sembrar:

Posa 2-3 llavors a cada test separades entre elles per tal de permetre que cada planta tingui espai per créixer. Les llavors han de quedar a 0,5 cm de profunditat. Si veus que necessites més substrat, hidrata la pastilla extra i cobreix les llavors.

3. Regar:

Rega els tests, evitant que les llavors quedin al descobert. Com a orientació, recorda que el substrat ha d'estar sempre humit però sense entollar-se. Les plantes moren tant per excés com per manca d'aigua. Per saber si la planta necessita aigua o no, recomanem tocar amb el dit la superfície del test: si està sec caldrà regar i si està prou humit, no. Una bona pràctica és també sospesar el test, ja que el coco sovint s'asseca en la superfície superior, però a dins pot estar humit.

4. Etiquetar:

Posa el nom de la varietat i la data de sembra a l'etiqueta, i clava-la dins del test.

5. Ubicar:

Pots col·locar el planter a l'interior de casa, o a l'exterior quan ja no hi ha risc de gelades. Cal evitar, però, temperatures nocturnes inferiors als 12ºC. Recomanem que el planter tingui llum directe, tant si el tens a l'interior de casa com si el treus a l'exterior durant el dia i el poses a cobert a la nit.

6. Observar:

Si la sembra s'ha fet bé i en els mesos de l'any recomanats, al cap de 7-15 dies tot hauria d'haver germinat. Les dues primeres fulles que apareixen es diuen cotiledons i són diferents a la resta. Són llises i gruixudes i corresponen als teixits interiors de la llavor que s'han inflat. A dins, tenen la reserva de nutrients pel primer creixement de la planta. Després, surten les fulles típiques que coneixem de les tomaqueres, que són més fosques, grans i partides. Quasi sempre els cotiledons són absorbits per la planta i desapareixen, però quan la planta s'ha cuidat molt be, les conserva molt de temps. Recorda que hauràs de mantenir el substrat sempre humit. La llavor necessita estar sempre humida, així s'infla, les parets s'estoven i permeten que surti el brot superior (apical) amb les dues primeres fulles plegades i l'inici de l'arrel per baix. Un cop veus que ja surt a fora el brot apical, pots baixar una mica el reg, sense deixar que s'assequi el substrat, així les arrels es faran més fortes.

1.

Trasplanta quan la planta tingui una tija robusta. Normalment, quan faci 10-15 cm o hagi desenvolupat 3-5 fulles definitives.

2.

Pel trasplantament necessitaràs un test de 10-20L per a cada tomaquera o bé un terreny adequat per a un hort.

3.

Els tests del planter són biodegradables. Per tant, no caldrà que els treguis, ja que es desfaran sols.

4.

És important que enterris la tija de la tomaquera, fins gairebé l’alçada de la primera fulla. Així, creixeran noves arrels que enfortiran la planta.

5.

Un cop fet el trasplantament, no t’oblidis de regar el sòl i no les fulles. La tomaquera t’ho agrairà!

Des del trasplantament fins a la floració del primer ram

En aquest apartat t'explicarem les tasques a fer i el que podràs anar observant des del trasplantament del planter fins a la floració del primer ram de flors.

Aparició del primer ram de flors

Quan trasplantem amb dos cotiledons (les dues primeres fulles) i unes quatre fulles desplegades, encara falten dies per a que veiem el primer ram de flors, però ja està format de forma microscòpica dins del brot de la planta.

En aquestes fases inicials del creixement de la planta les necessitats d'aigua i nutrients són encara baixes, però cal tenir molta cura de les condicions ambientals, doncs ja s'estan determinant molts aspectes de com serà la nostra planta.

Normalment un ram de flors tindrà al voltant de 6-8 flors per ram, ordenats alternament al llarg d'un tija. Les flors s'aniran obrint progressivament des de les més properes a la tija fins a l'extrem.

Si la planta ha passat fred o massa calor, és probable que el ram surti ramificat, amb moltes flors per ram i que calgui fer una poda de flors per obtenir una millor qualitat. Més endavant ja t'explicarem com fer-ho.

El nombre de fulles que tindrem abans del primer ram de flors, també està ja determinat per les condicions ambientals. Si el planter s'ha fet amb molta llum i temperatures baixes, hi haurà unes 6 fulles abans del primer ram. Si, en canvi, la lluminositat ha estat baixa i les temperatures altes, el nombre de fulles abans del ram serà més gran i, podem arribar a tenir unes 8 a 12 fulles abans del primer ram.

A partir del primer ram, si tot va bé, sempre tindrem una seqüència de tres fulles entre cada ram de flors.

Tasques.

1. Primers regs desprès del trasplantament

Has de saber que si cultives en un test i utilitzes un substrat orgànic, un cop ben regat, aproximadament 2/3 del seu volum serà aigua. Per tant, si el substrat està bastant sec, caldrà aportar molta aigua. Per exemple, amb un test de 10L faran falta 5 ó 7 litres amb el primer reg. El millor és anar aplicant lentament aigua fins que observis que drena per baix.

Si cultives directament al terra, amb el primer reg ajudes a assegurar que la terra quedi ben en contacte amb el test biodegradable. Cal fer un reg generós i després deixar uns dies sense regar, però assegurar-te que la terra al costat del test biodegradable es mantingui humida. Així afavoreixes que les arrels surtin del petit test i ocupin la major part possible del terra.

2. Lligat de la planta

La tomaquera és una planta que de forma natural reptaria per terra. Per tant, com ja hem comentat, per obtenir la millor producció s'estableixen uns tutors de canya o fils on es subjecta la tija de la planta.

Normalment s'ha de lligar la planta cada 3 fulles, procurant deixar una baga oberta que no escanyi la tija quan aquesta engruixeixi.

3. Neteja de brots axil·lars

De la part superior de la inserció de la fulla a la tija, surten uns brots que consumeixen les reserves de la planta i que s'han d'eliminar. Si es fa massa aviat, pot ser que torni a brotar, si es fa massa tard, es fan ferides importants a la planta i fa falta tisores per fer-ho. El millor és fer-ho amb els dits, quan el brot té un diàmetre de 3-5 mm.

Per treure el brot s'agafa amb els dits per la part inferior i s'inclina lateralment fins que es trenca. Segons l'època de l'any s'ha de fer amb més o menys freqüència. Normalment un cop a la setmana és suficient. Es recomanable no fer-ho en dies amb alta humitat, per evitar la instal·lació de malalties a la ferida.

Regs de manteniment

Reg en test

El millor és aplicar sempre una dosi fixa de reg i anar canviant la freqüència segons les necessitats. La dosi òptima per un test de 10L haurà d'estar al voltant de 0,5 L d'aigua per reg. Cal tenir en compte que una planta de tomàquet, en el seu màxim de desenvolupament, pot consumir fins a 2 L d'aigua per dia, és a dir, en aquest moment farien falta fins a 4 regs de 0,5 L per dia en un test de 10 L, o be 2 regs 1 L en un test de 20 L. Per això, es recomanable instal·lar un sistema automàtic de reg.

Per saber si estem regant bé, una bona observació és que el reg s'acaba quan comença a sortir aigua pel drenatge inferior.

Triar el millor espai

Com emparrar les tomaqueres?

Les llavors s’enterren a una profunditat 2 vegades la seva grandària, així que, com més petites siguin, més superficials han d'estar.

1.

Per tenir una collita exitosa és clau la orientació de l’hort, Sud o Sud-Oest és una bona opció per garantir el màxim d’hores de llum directa.

2.

A l’estiu, és recomanable que l’hort que ha de donar fruits, tingui almenys 8 hores de sol directe.

3.

Evita corrents d’aire i, a ser possible, que es mullin els fruits.

4.

Recomanem plantar dues files separades entre elles per 50cm i amb 40cm entre plantes. Entre aquest parell de fileres i els següents es deixa 2m.

De la floració del primer ram fins a la del segon

En aquest apartat t'explicarem les tasques a fer i el que podràs anar observant des de la floració del primer ram fins a la del segon.

Observem
Estadis dels rams del flor

En l’extrem de creixement de la planta es poden identificar els petits rams que encara s’han de desplegar. Com ja vàrem comentar, normalment a partir del primer ram ho faran amb una seqüència de tres fulles – 1 ram de flor.

Els rams normalment tenen un eix i es ramifiquen a les dues bandes. La flor més a prop de la tija serà la primera que florirà i que més tard donarà fruit. Quan més a l’extrem els fruits seran més petits.

Les flors són de color groc i a la part central els pètals tanquen en una mena d’ampolla, el pistil i les estams. Per tant, tot i que les abelles afavoriran la pol·linització, sovint les flors de la tomaquera, s’auto-pol·linitzen amb el seu propi pol·len.

Al cap d’uns dies els estams s’enfosqueixen i es panseixen. Si estirem la part central dels pètals, veurem la base del pistil que s’ha començat a engreixar. Això serà el nostre fruit. Encara només fa uns mil·límetres i comença la seva etapa d’engreix.

Tasques

Esporga de ram

El nombre de flors per ram depèn de la varietat i de les condicions ambientals.

La varietat Egara sol fer 5-6 flors per ram i normalment no es ramifica, per tant, no serà necessari fer cap tasca d’esporga de ram.

En canvi, la varietat Monterosa, te tendència a fer moltes flors per ram i sovint aquest, per l’extrem segueix brotant. Això provoca que la planta hagi d’engreixar molt fruits a l’hora, que acaben sent més petits i menys nutritius. A més la planta es debilita i les flors de rams posteriors sovint no arriben a quallar.

La varietat Monterosa a més, sol tenir un primer fruit central i dos rams laterals. Aquest fruit central, molt sovint és doble i serà deforme. Se’n diu “tomacot” i és aconsellable treure’l, doncs ens donarà un fruit molt gran, però sovint mal tancat per baix i amb formes irregulars.

L’esporga del Monterosa, consistirà en eliminar el tomacot i deixar les dues primeres flors de cada un dels dos rams.

D’aquesta forma deixarem 4 fruits per ram, que seran els que tenen més possibilitats de donar fruits de bona qualitat. És probable que més endavant encara haguem de fer una tria d’aquests fruits, per descartar-ne algun de mal format.

Regs de manteniment

En aquest moment la planta és petita i les necessitats de reg són baixes. En canvi és un moment important per afavorir el màxim desenvolupament de les arrels. Quan la planti sigui més gran, al voltant de la floració del quart ram, el creixement de les arrels ja serà molt menor.

Si fem regs curts i freqüents, la planta farà poques arrels i quan més endavant vinguin dies amb altes necessitats d’aigua, no tindrà prou arrels per absorbir-la, encara que el sòl o el substrat estigui humit. Per tant, en aquestes fases inicials, farem pocs regs i amb un volum relativament alt. Així afavorim que les arrels s’esforcin a créixer i facin una bona estructura d’arrels, ampla i profunda.

Les arrels necessiten aigua, però també aire per respirar. Els excessos de reg provoquen que les arrels deixin de ser actives i l’aparició de malalties.

En el cas del cultiu en testos, tenim la oportunitat de veure si estem regant bé o no: Si separem el test del pa de substrat, podem observar com es desenvolupen les arrels. Si aquestes estan totes a sota, vol dir que estem regant poc. Si per el contrari les trobem totes a dalt, vol dir que reguem massa o el test té un mal drenatge. El millor és tenir una distribució el més uniforme possible en tot el perfil del substrat.

És important mantenir un règim de reg uniforme. Si normalment reguem poc i totes les arrels les tenim a sota i de cop reguem molt, les arrels s’asfixiaran.

Reg en test

El millor és aplicar sempre una dosi fixa de reg i anar canviant la freqüència segons les necessitats. La dosi òptima per un test de 10L haurà d’estar al voltant de 0,5 L d’aigua per reg. Cal tenir en compte que una planta de tomàquet, en el seu màxim de desenvolupament, pot consumir fins a 2 L d’aigua per dia, és a dir en aquest moment farien falta fins a 4 regs per dia. Per això, és recomanable instal·lar un sistema automàtic de reg.

Per saber si estem regant bé, una bona observació és que el reg s’acaba quan comença a sortir aigua pel drenatge inferior.

Reg al terra

Si el terra és profund, les plantes tindran una major reserva d’aigua que en cultiu en contenidor, de forma que la freqüència serà menor i en el moment de màxima demanda, un reg diari serà suficient. Si al principi del cultiu separem prou la freqüència de reg, aconseguirem que les arrels aprofundeixin al sòl i explorin el màxim de volum possible.

Regs de manteniment

Per afavorir el desenvolupament de les arrels, és convenient que al principi la planta no trobi gaires nutrients. Així s’esforçarà a créixer per trobar-los.

Al voltant de la floració del primer ram, és convenient començar a aplicar els adobs.

Les plantes necessiten molts nutrients: nitrogen, fòsfor, potassi, calci, magnesi, ... així fins a 12 nutrients imprescindibles, més alguns d’altres que intervenen en la seva nutrició.

Les nostres aigües ja porten alguns d’aquests nutrients i en aquest sentit són millors que les de pluja o les de les font de muntanya, molt desmineralitzades.

Utilitzarem fertilitzants que ens aportin el major nombre de nutrients possible, ja siguin d’origen orgànic o mineral. Trobarem molts productes comercials que ens serviran. Procurarem que portin també els nutrients que es diuen micro-elements o oligoelements (ferro, manganés ,...).

El millor és fer aportacions baixes i continuades.

De la floració del segon ram fins a la del quart

En aquest apartat t'explicarem les tasques a fer i el que podràs anar observant des de la floració del segon ram fins a la del quart.

Observem
Quallat del fruit

A les flors que han completat satisfactòriament la pol·linització, després d’uns dies, veurem com els pètals grocs s’enfosqueixen, es panseixen i la base de la flor engreixa formant una boleta verda d’uns mil·límetres de diàmetre. És el nou fruit que comença a créixer i diem que la flor ha quallat. Podem estirar els pètals pansits per veure-ho millor.

Si la fecundació no ha estat adequada al treure els pètals pansits, veurem que no s’ha format la boleta verda. Pot ser degut a alguna mena d’estrès de la planta, que en aquests estadis és normalment per temperatures inadequades.

Les abelles i abellots afavoreixen molt la pol·linització, però la tomaquera es pot auto-fecundar, doncs els estams i el pistil es troben tancats dintre del receptacle de la flor. Agitar lleugerament el ram o tota la planta quan les temperatures són prou altes (20-25ºC), afavoreix aquesta auto-pol·linització.

Estructura de la planta

El nombre de fulles fins el primer ram és variable. Amb més llum i menys temperatura, n’hi ha menys. Quan les temperatures són altes, surten més fulles abans de mostrar el primer ram.

Un cop la planta treu el primer ram de flors, les varietats de tomaquera que es diuen “de creixement indeterminat”, segueixen una seqüència fixe de tres fulles i un ram de flor. Aquesta seqüència, mentre les condicions ambientals permetin el seu desenvolupament, la pot seguir indefinidament. Per tant, podríem tenir plantes de varis metres de llargada.

Hi ha altres varietats que es diuen “de creixement determinat”, que després d’un període de 3 fulles-1 ram, treuen cada cop els rams més sovint, fins que deixen de créixer i a l’extrem només tenen flors. Són varietats que normalment s’utilitzen en tomàquet per conserva.

Les varietats Egara i Monterosa son de creixement indeterminat i, per tant, un cop aparegui el primer ram de flor, seguiran de forma indefinida la seqüencia de treure un nou ram per cada tres fulles.

Quan floreixi el quart ram, tindrem fruits engreixant al primer ram, fruits confirmant el quallat al segon, plena floració al tercer, inici de floració al quart i al brot de creixement podrem veure els propers rams que es desplegaran.

Després de la floració i el quallat del fruit, comença una etapa de multiplicació cel·lular i el fruit creixerà lentament. És una fase de en la que la planta no requereix una gran quantitat de nutrients, però sí és exigent en la seva qualitat, doncs necessita disposar de tots ells per poder completar els seus processos metabòlics. Per tant, s’ha de ser molt curós en que no li faltin cap dels nutrients i especialment els denominats micro-elements (ferro, manganés, ...).

Posteriorment, quan el fruit té una mida aproximada de 1 cm de diàmetre, comença l’engreix de les cèl·lules i el diàmetre creix ràpidament. Ara sí que s’incrementen exponencialment els requeriments quantitatius de nutrients.

La planta per treure noves fulles i rams, engreixar-los i mantenir tota la seva estructura, consumeix sucres i altres elements químics orgànics que es fabriquen a les fulles joves adultes, nutrients minerals i aigua que s’absorbeixen per les arrels.

Fins que no comenci la collita cada cop tindrem més fruits engreixant, mentre la planta segueix creixent i traient nous rams, les necessitats de sucres, nutrients i aigua, cada cop són més altes. Al voltat de la floració del quart ram, comencem una etapa crítica, on les necessitats de nutrients són molt altes i la planta encara no té una estructura adulta.

Forma del ram

Ara que ja tenim rams de fruits podem observar com els de la varietat Egara tenen un eix principal d’on en van sortint els peduncles que sostenen els fruits. El més proper a la tija, que va ser la primera flor que es va obrir, serà també el primer fruit que engreixarà, i si el quallat ha estat correcte, serà el fruit més gran del ram. Normalment no ens cal fer poda de ram ni aclariment de fruits.

En el cas del Monterosa, el ram sol ser més irregular, amb ramificació després del primer fruit (el tomacot) i amb un nombre variable de fruits. Té, a més, tendència a seguir creixent, traient més flors i, fins i tot, fulles. Ja vàrem explicar com en els primer rams, eliminàvem el tomacot i deixàvem 4 flors per ram.

Malformacions de fruit

Quan el fruit comença a créixer i té un diàmetre de 2-4 cm, en el cas del Monterosa pot ser que al observara la part inferior del fruit s’observi un mal tancament del fruit. Cal eliminar aquest fruits per evitar gastar energies de la planta en engreixar fruits que al final rebutjarem.

Tasques

Regs

Les necessitats de reg creixen ràpidament en aquesta etapa. Cal seguir mantenint el sòl o substrat humit i, alhora, no entollar per assegurar l’aeració de les arrels.

A partir de l’inici de l’engreixat dels fruits és important assegurar que la planta no estigui marcida al vespre. Com tampoc volem fer un reg massa tard per assegurar l’aeració de les arrels, s’haurà de regular quan es fa el darrer reg del dia. Normalment no s’hauria de regar més tard de les 7 de la tarda.

Si s’utilitzen sistemes de reg localitzat (degoteig ), normalment el millor és regar a primera hora del matí i, si és possible, fer regs addicionals abans del migdia i cap a les 4 – 5 de la tarda.

Si es rega a solcs o amb raig de mànega, segons les característiques del sòl, en aquesta fase no serà necessari fer un reg diari, però és aconsellable fer-ho també a primera hora del matí.

S’ha d’evitar mullar les fulles i tota la superfície del sòl. Aplicarem sempre l’aigua al mateix lloc i de forma uniforme, per a que les arrels creixin on les condicions els hi són més favorables.

Lligat, neteja de brots i esporga de rams

S’han de seguir netejant els brots axil·lars i lligant l’eix principal de la tomaquera al tutor.

En el cas del Monterosa, seguirem esporgant el ram, deixat 4-5 fruits per ram.

Eliminació de fruits

En el cas del Monterosa, quan els fruits tenen 2-4 cm de diàmetre mirarem la seva part inferior, i si veiem que no està ben tancada, eliminarem el fruit, si cal amb l’ajuda d’unes tisores.

Adobat d’engreix

Quan els tomàquets comencen a engreixar, augmenten molt les necessitats de minerals. Acumulen sobretot nitrogen, potassi i calci.

Normalment, s’assimila el nitrogen al creixement i el potassi a la qualitat del fruit, però la planta necessita un equilibri de tots plegats i no l’afavoreix l’excés de cap. Procurarem que la planta disposi de tots els nutrients necessaris i especialment d’aquest tres nutrients esmentats.

Els fertilitzants es qualifiquen pel seu contingut en nutrients amb els percentatges de:

  • Nitrogen: N
  • Fòsfor: P2O5
  • Potassi: K2O
  • Calci: CaO
  • Etc.

En aquest moment ens interessa un equilibri N:K2O al voltant de 1:1,8. Per exemple un fertilitzant que indiqui un contingut de 8%N i 14% K2O és adequat en aquesta etapa. (8 x 1,8 = 14,4).

Normalment els fertilitzant que incorporen calci, són incompatibles amb molts del altres, per això és habitual incorporar-los en dies alterns.

La freqüència d’incorporació dels fertilitzants depèn del sistema de cultiu. En cultiu al sòl i amb un bon contingut orgànic, poden ser més espaiats. En cultiu en contenidor amb substrats tipus torba o fibra de coco, han de ser més freqüents, quant més millor, però amb una aportació setmanal és suficient.



De la floració del quart ram fins a la del sisè. Primera collita.

En aquest apartat t'explicarem les tasques a fer i el que podràs anar observant des de la floració del quart ram fins a la del sisè.

Observem
Canvi del color del fruit

Després del quallat del fruit i entre que aquest mesura uns mil·límetres fins que té uns 2 centímetres de diàmetre, el creixement del fruit és lent. En aquesta etapa es produeix sobretot la multiplicació cel·lular, però l’engreix és limitat.

Posteriorment, les cèl·lules comencen a acumular hidrats de carboni i d’altres compostos orgànics procedents de la fotosíntesi, minerals i aigua absorbits per les arrels. D’aquesta manera, el fruit comença a engreixar ràpidament, tot i que en aquesta etapa el color segueix essent verd.

Quan la mida del fruit és aproximadament el 80% de la seva mida definitiva, el color verd es va aclarint. Posteriorment van apareixent els colors grocs, taronges, roses o vermells, segons la varietat i l‘estat de maduresa. La major mart dels tomàquets comencen a “virar” de color de la part inferior cap al coll del tomàquet.

Cal tenir en compte que els gustos, aromes i bona part de les propietats nutritives i saludables del fruit, es formen en les darrers etapes de la maduració. Si es cullen els fruits massa aviat, probablement s’acabaran assolint els colors de la maduresa, però totes les propietats de sabor i nutritives quedaran molt minvades. Si el fruit es refreda a 6-8 ºC, es a dir, a la temperatura normal d’una nevera, es conservarà més temps, però s’aturarà el procés natural de maduració i no es reprendrà posteriorment la formació de molts del compostos responsables del gust i les propietats nutritives. Per això, és millor conservar els fruits frescos, a uns 16-18ºC. D’aquesta manera s’alenteix el procés sense impedir la maduració i podrem gaudir de les millors propietats dels tomàquets.

A l’inici de la maduració l’acidesa i els sabors verds són més accentuats i la textura és més ferma i cruixent. És el moment de gaudir pels que prefereixen aquests sabors més frescos. Després progressivament, disminueix l’acidesa, augmenten els sucres, apareixen nous sabors i la carn es fa més tendre. Els que prefereixen els tomàquets més madurs tenen el seu moment. Posteriorment quan la maduració és excessiva, baixen el sucres, la textura es torna molt tova i apareixen marciments i sabors habitualment menys valorats i desapareixen molts dels compostos saludables.

Per tant, com més saborós sigui el fruit, més saludable serà.

Fulles per sota del ram que està engreixant

És habitual que les fulles per sota del ram que està engreixant, es corbin cap a dalt i sovint els hi apareixen unes clorosis (línies grogues) seguint els nervis principals de la fulla. És un procés habitual degut a que els fruits estan absorbint molts nutrients i minerals i alguns els hi prenen a les fulles de sota. Si l’adobat que fem es equilibrat i complet, aquestes fulles corbades es mantindran per sota del ram que està engreixant. Si s’observa que aquesta afectació progressa cap a les fulles de més amunt, vol dir que l’adobat es deficient i probablement caldrà reforçar la fertilització amb algun producte que incorpori magnesi.

Tasques

Collita del fruit

Sempre intentarem collir el fruit en l’estat de maduresa del consum o just previ, així podríem gaudir d’un fruit més saborós i nutritiu.

La millor hora per collir-los es ben d’hora al matí. És quan el fruit està fresc i es conservarà millor. Si el collim al migdia o a la tarda, el fruit estarà calent i mentre no es refredi, seguirà avançant en la seva maduració. A més, una bona part dels sucres que fabriquen amb la fotosíntesi les fulles, s’acumulen a aquestes i es transporten als fruits durant la nit.

En el cas de la varietat Egara, començarà a agafar un color taronjós per la part inferior, que anirà progressant cap a dalt. Mantindrà el coll de color verd fosc. Aquest es un aspecte molt favorable d’aquesta varietat i es veu afavorit si mantenim el fruit a l’ombra de les fulles. El punt òptim de collita es just abans del color que volem que tingui per consum. Normalment les varietats tipus verd com l’Egara, es valoren per les seves característiques de frescor, per tant, el més habitual es consumir-lo quan encara una part del fruit es verd, llavors tindrà l’acidesa i l’aroma verdós desitjat i una textura cruixent. També es pot consumir més madur, amb quasi tota la superfície del fruit taronja-vermellós, llavors el gust serà més suau i dolç.

El Monterosa pertany al grup dels tomàquets denominats “Marmande”. Són acostellats, sovint buits de dintre, de pell suau, colors taronges o rosats i gustos suaus. És el grup on trobem també els Cors de Bou i el Montserrat. Molts d’aquest tipus quan maduren i accentuen el seu gust, per contra tendeixen a fer-se farinosos i massa tous. No és el cas del Monterosa, que assoleix una maduresa avançada, amb colors molt atractius i es manté ferm, turgent i gens farinós. Hem d’aprofitar aquesta característica, per collir el tomàquet quan tingui un color rosat ja avançat a tota la seva superfície.

Tant l’Egara com sobretot el Monterosa tenen uns sèpals (fulles a la part superior del fruit) molt vistoses. Val la pena collir el fruit amb aquest sèpals. Com el peduncle del que pengen es gruixut, el millor es tallar aquesta tija amb unes tisores.

Regs

Estem pràcticament en el moment de màxim consum d’aigua. Una planta jove, adulta en les condicions de finals de primavera-estiu, consum uns 2L d’aigua al dia.

Lligat, neteja de brots i esporga de rams

S’ha de seguir netejant els brots axil·lars i lligant l’eix principal de la tomaquera al tutor.

En el cas del Monterosa, seguirem esporgant el ram, deixant 4-5 fruits per ram.

Eliminació de fruits

En el cas del Monterosa, quan els fruits tenen 2-4 cm de diàmetre mirarem la seva part inferior i si veiem que no està ben tancada, eliminarem el fruit, si cal amb l’ajuda d’unes tisores.

Adobat d’engreix

Fins que no collim els primers fruits, la planta ha de seguir creixent i cada cop ha d’engreixar més fruits. És probable que veiem que la part superior de la tija es va aprimant. Això vol dir que la planta no té prou força per satisfer tots els seus consums. Si succeeix això segurament els següents rams seran més pobres, amb menys flors i no arribaran a quallar. D’aquesta forma la planta limita els fruits que ha d’engreixar. Per evitar-ho hem de reforçar l’adobat amb productes nitrogenats i reforçar les tasques de neteja de brots, rams i eliminació de fruits defectuosos.

Els fruits engreixant consumeixen especialment nitrogen, potassi i calci. Com normalment es relaciona el potassi amb el sabor, es té tendència a aplicar en aquestes etapes molts fertilitzants amb aquest nutrient i es provoquen desequilibris. Cal recordar que la planta necessita un equilibri de tots els nutrients i no l’afavoreix l’excés de cap. Per tant, podem incrementar lleugerament l’aportació de potassi, però intentant assegurar que la planta disposi de tots els nutrients necessaris.

L’equilibri N:K2O dependrà del vigor de creixement que observem a la planta. Si veiem que la part superior de la tija s’està aprimant, buscarem equilibres per sota de 1:1,8. Si no és així, podem afavorir la qualitat dels fruits, amb valors una mica superiors, fins a 1:2,5.

Normalment els fertilitzant que incorporen el calci, són incompatibles amb molts del altres, per això és habitual incorporar-los en dies alterns.

La freqüència d’incorporació dels fertilitzants depèn del sistema de cultiu. En cultiu al sòl i amb una bon contingut orgànic, poden ser més espaiats. En cultiu en contenidor amb substrats tipus torba o fibra de coco, han de ser més freqüents, quant més millor, però amb una aportació setmanal és suficient.

Des de l'inici de la collita fins al final del cultiu.

En aquest apartat t'explicarem les tasques a fer i el que podràs anar observant des de l'inici de la collita fins al final del cultiu.

Observem
Desenvolupament de la planta. Rams avortats.

Les varietats de tomaquera són normalment de creixement indeterminat, això vol dir que un cop apareix el ram de flor, mentre les condicions ambientals són favorables, la planta segueix desenvolupant una seqüència de tres fulles i un ram de flor indefinidament. Si l’hi proporcionem les condicions climàtiques, de reg, adobat i sanitàries adequades, la tomaquera pot arribar a mesurar uns quant metres.

A mesura que les fulles van envellint, normalment al voltant del ram que està a punt de collir-se, es corben sobre si mateixes i apareixen coloracions més clares als nervis principals de la fulla. Això és perquè el fruit al engreixar atrau un gran nombre de nutrients i els hi pren a les fulles més properes. Aquestes fulles, si el cultiu ha de durar molt de temps, es treuen.

La planta per la seva part superior segueix desenvolupant fulles noves que, un cop siguin adultes, seran les encarregades de fer la fotosíntesis i subministrar els compostos orgànics que necessiten els fruits per engreixar i les fulles noves per créixer. Per tant, els fruits i el brot de creixement competeixen pels compostos orgànics que fabriquen les fulles i els minerals que absorbeixen les arrels.

Aquest equilibri és mes fràgil quan la planta encara és jove i progressivament es va carregat de nous fruits per engreixar. Un cop comença la collita, és mes fàcil aconseguir un equilibri entre les fulles joves i adultes que s’encarreguen de fabricar i els punts de consum que són el creixement de noves fulles, rams de flor i, sobretot, els fruits engreixant.

És habitual que poc abans de la collita, per la competència dels fruits que estan engreixant, el brot de creixement rep una quantitat insuficient de nutrients. En aquest cas, el brot es va aprimant i sovint s’observa que els nous rams tenen menys flors i que aquestes no arriben a quallar. Per evitar-ho s’ha de mantenir prèviament un creixement adequat i augmentar el vigor de la planta quan s’observi que la tija del brot de creixement s’aprima. Això s’aconsegueix per exemple incrementant les aportacions de nitrogen.

Creixement, sabor i nutrients del fruit.

El 90% del pes d’un fruit és aigua. El 9% són nutrients orgànics procedents de la fotosíntesi que fan les fulles i un 1% són els minerals que han absorbit les arrels. La major part dels components orgànics del fruit són derivats del midó, per tant, amb unes propietats nutritives limitades.

El sabor i les principals qualitats saludables del fruit, com les vitamines i els antioxidants, són el resultat dels processos metabòlics que es produeixen durant la maduració. Si el procés de maduració no es fa en les condicions adequades, aquests compostos químics es perden o ni s’arriben a formar.

Els fruits que es cullen encara verds per transportar-los a gran distància, encara que exteriorment acabaran tenint els colors característics de la maduració, no produiran les substàncies responsables del sabor i els valors saludables.

Si per conservar el fruit aquest es refreda a baixa temperatura, com per exemple els 6 ºC que hi ha en una nevera domèstica o en els camions de transport de llarga distància, s’atura la maduració i la formació de molts dels compostos saludables i els responsables del sabor, ja no serà després possible.

Des del punt de vista del sabor i de les qualitats nutritives i saludables, el més aconsellable és collir el fruit en el moment de maduresa just previ al de consum i refrescar-lo moderadament a 14-16ºC. Per això, els productes de proximitat poden tenir, si es tenen en compte els factors que hi intervenen, millors qualitats saludables i de sabor. Per això, també els tomàquets dels horts domèstics tenen l’oportunitat de tenir unes condicions òptimes, a més de la satisfacció d’haver-los fet créixer.

Tasques

Adobat i reg de manteniment

Un cop ha començat la collita, és necessari mantenir un equilibri entre l’engreix de fruits i el creixement de la planta. Serà necessària una menor aportació de fertilitzants nitrogenats, que haurà d’estar en equilibri amb les aportacions de potassi i de calci, del que també en són molt exigents els fruits.

Com aquesta fase sol coincidir en l’època de més calor, caldrà vigilar que els regs siguin adequats i segurament farà falta una aportació extra, doncs la planta gastarà més aigua per refrescar-se.

Escapçat de la planta

El brot de creixement competeix amb els fruits pels minerals i els compostos orgànics que fabriquen les fulles. Per altra banda, des de la floració fins la collita passen al voltant de 40-60 dies, per tant quan arribem al final del període de cultiu podem tenir uns quants fruits engreixant que no arribarem a collir i gastaran reserves de la planta.

L’escapçat de la planta uns 40 dies abans del final previst del cultiu, permet que tota l’energia es dirigeixi cap els fruits que es colliran i s’obtenen fruits més grossos i saborosos.

L’escapçat consisteix en tallar el brot de creixement just per sota d’un ram, d’aquesta forma es deixen per sobre tres fulles que taparan de la llum directa del darrer ram.

Després del escapçat, sortiran brots axil·lars de les darreres fulles que s’hauran d’anar eliminant.

Recomenacios per obtenir la millor qualitat de tomàquet.

Collita i post-collita

La qualitat d’un fruit es mesura per la capacitat de satisfer les expectatives del seu consum i per tant del plaer que ha de proporcionar. Això abasta totes les sensacions que som capaços de percebre com l’aspecte visual, les olors, el tacte, el gust, etc.

Un bon exemple dels detalls que conflueixen en la satisfacció que pot donar un tomàquet són els sèpals: les fulles que acompanyen el fruit. És un element que no es consumeix, però en la primera observació del fruit, l’aspecte d’aquestes fulles ens dona informació de la frescor del fruit. Quan aquestes fulles són verdes, tendres i turgents, ens dona informació que el fruit és fresc. Si estan mústigues, ens indica que el fruit porta un temps collit. El valor subjectiu de qualitat augmenta si aquests sèpals són moderadament grossos i el perjudica si són petits o dèbils o tenen decoloracions o cremades. Sovint ensumem el tomàquet i per fora quasi no fa olor. En canvi, els sèpals si que fan olor a tomaquera i ens proporciona una sensació agradable.

El sabor i els aromes del fruit estan vinculats a un complex grup de substàncies químiques que es formen i evolucionen al llarg de la maduració del fruit. Paral·lelament a la formació dels compostos responsables del sabor, es formen també un altre grup de compostos orgànics, responsables del aspectes saludables del tomàquet, com vitamines, antioxidants, etc. Per tant, quan els fruits són saborosos, són també més saludables.

El tomàquet ben cultivat i que madura convenientment conté vitamines com el β-Carotè (pro-vitamina A) i l’àcid Fòlic (B9), entre d’altres. Té propietats antioxidants (Licopè) i antiinflamatòries. Té també nivells alts de GABA (àcid Gamma Amino Butíric) que té efectes hipotensius i, fins i tot, actua com a potenciador d’altres sabors (Ac. Guanilic)

Per a què es formin els complexos responsables del sabor i dels aspectes saludables, cal que la varietat tingui la capacitat d’oferir-ho i que el tomàquet creixi i maduri en condicions adequades.

Els grans centres de producció de tomàquets i altres fruits, s’han concentrat en llocs distants dels de consum. Per aconseguir que els tomàquets aguantin llargs transports, s’han seleccionat varietats que són més fermes, que tenen un procés de maduració retardat, que aguanten molt bé el procés de distribució i que tenen un aspecte atractiu.

Per aconseguir un tomàquet que satisfaci les expectatives de sabor (i salut), caldrà triar una varietat que tingui potencial per fer-ho. Pot ser una varietat tradicional antiga, o una seleccionada per satisfer aquest requeriments, com ho són Egara i Monterosa.

Els fruits que es cullen encara verds per transportar-los a gran distància, encara que exteriorment acabaran tenint els colors característics de la maduració, no produiran les substàncies responsables del sabor i els valors saludables.

Caldrà cultivar la tomaquera en les millors condicions, tan climàtiques com de cultiu. Els millors tomàquets són els de “temporada”, és a dir, quan les condicions climàtiques són òptimes pel seu desenvolupament. Amb estructures com hivernacles o umbracles, podem millorar les condicions climàtiques naturals i cada ubicació geogràfica, tindrà una finestra temporal on pot oferir un producte de més qualitat.

Una planta equilibradament vigorosa i sana, és capaç de nodrir més eficaçment els fruits. Els desequilibris de qualsevol tipus, solen provocar pèrdues en qualitat. El cultiu amb concentracions altes de sals poden afavorir el sabor i alguna propietat com la fermesa, però el control d’aquestes condicions és dificultós i sovint condueix a fracassos.

Els regs excessius i, sobretot, un desequilibri entre l’aportació de reg i la de fertiitzants, provoca fruits grossos però sense sabor.

Des del punt de vista del sabor i de les qualitats nutritives i saludables, el més aconsellable és collir el fruit en el moment de maduresa just previ al de consum i refrescar-lo moderadament a 14-16ºC. Entre la collita i el consum ha de passar el menor temps possible.

Collir fruits amb el màxim de sabor

A més dels aspectes comentats de varietat, climàtics i de cultiu, caldrà tenir en compte alguns altres aspectes.

Quan la planta és molt jove és mes probable que es presentin desequilibris en la distribució dels seus nutrients que fan que els fruits del primer pom no siguin tant bons com els següents. Igualment, quan la planta és vella té menys capacitat de nodrir i la qualitat serà menor.

Els fruits massa grossos són sospitosos de no ser els millors. Tampoc els massa petits. Els òptims seran els mitjans o lleugerament grossos, que indiquen un bon estat nutritiu en el seu desenvolupament. Normalment, el segon o tercer fruit de cada ram, són els millors.

La tomaquera sovint acumula sucres a les fulles durant el dia, que després recircula als punts de consum durant la nit. Per això, el moment òptim de collita és a primera hora del matí. A més, en aquell moment el fruit està fresc i es conservarà millor. Els fruits collits calents segueixen la seva evolució encara que els refredem un cop collits i maduren més ràpidament.

El punt de maduresa a la collita ha de ser el més proper possible al de consum. L’estat de maduració òptim depèn de la varietat i de les preferències del consumidor. Disposar de plantes de tomaquera a casa, permet assajar quin estat de maduresa és el que ofereix més satisfacció.

Un cop collit, el tomàquet s’hauria de guardar a una temperatura de 14-16 ºC. Si el tomàquet es fica a la nevera (6ºC), s’interromp la seva maduració i la formació dels compostos responsables del sabor i les propietats saludables. Aquest compostos posteriorment es formaran només en una petita fracció del potencial que tenia el fruit.

Abans de consumir el tomàquet pot ser aconsellable, refredar-lo lleugerament, sobretot en el cas dels verds. Un fruit massa fred però perd sabor i aromes.

La forma de tallar el tomàquet influeix en l’apreciació de les seves propietats. Fruits verds com Egara, en que es valora la fermesa de la carn, és millor tallar-los verticalment, com si fossin grillons d’una taronja, d’aquesta manera s’apreciarà millor la qualitat de les parets del fruit. En canvi en fruits multiloculars (vàries cavitats dins del fruit), amb una part important de la placenta que té les llavors, com Monterosa, pot ser més recomanable tallar-lo horitzontalment.

Reg durant les vacances

Si tens jardí o terrassa amb boca de reg

Instal•la un reg automàtic per goteig. Només necessites un programador que reguli la quantitat i freqüència d’aigua d’on surten vàries mànegues amb goters, una per a cada tomaquera.

Si no tens boca de reg

Testos d’autoreg

Contenidors que disposen d'un compartiment aïllat al fons per emmagatzemar l'aigua.

Cons de ceràmica microporoses

Dosifiquen de manera precisa la quantitat d’aigua que arriba a la planta mitjançant ampolles d’aigua.

Reg amb aigua gelidificada

Substàncies que poden retenir gran quantitat d'aigua adoptant la forma de gel, per tal de subministrar aigua a poc a poc.

Alternatives casolanes

Ampolla de plàstic

Ampolla cap per avall amb un forat pel qual degota i mulla el substrat a poc a poc.

Cordó de cotó

Col•locar un extrem del cordó enterrat a la terra del test i l'altre submergit en l'aigua d'algun recipient. L'aigua serà conduïda per capil•laritat fins al substrat de la nostra planta.